CREACIÓ COMUNITÀRIA

​

Treballar amb col.lectius locals per tal de generar teixit i contaminació entre l'expressió artística i les expressions socials. A través de la creació d'experiències escèniques en l'espai públic, intervencions sobre infrastructures urbanes,  i laboratoris de recerca artística i social.  La nostra investigació es centra en la recerca d'una performativitat ciutadana..Indagar en l'individu per a parlar de comunitats. La disciplina artística al servei de la societat.

​

És possible una revolució, avui?

​

Ho deia Gramsci: "Tota revolució fou precedida per un intens treball de crítica". Ens calen eines per a la crítica. La crítica és revolucionària. I les arts escèniques han practicat la crítica i han estat una eina revolucionària (probablement) des de l'inici de les cultures. L'ús del propi cos en el directe, en la trobada amb altres cossos, i l'intercanvi d'històries, d'idees, d'imaginacions, d'emocions. L'acció, aquí i ara. Una comunitat que no practiqui la crítica, és incapaç d'esdevenir revolucionària. Cal una revolució. Unes revolucions.

​

Sobre la idea de COMUNITAT:

 

Entenent una comunitat com un col.lectiu determinat que pot reconèixer-se a si mateix o no com a comunitat. M'interessen els col.lectius amb identitat compartida, i també m'interessa el treball amb les comunitats que no s'esdevenen del consens entre els seus mebres.

 

La creació escènica amb la comunitat

 

És l'espai que s'esdevé quan les persones d'una comunitat participen en les arts escèniques no com a objectes, o destinataris, sino com a subjectes del fet artístic.

 

Proposo processos artístics a col.lectius particulars. Es treballa en base a la singularitat de les seves realitats quotidianes per a transformar-les a través de la crítica que se'n fa amb el procés artístic. Investigant sobre les infraestructures humanes (totes aquelles accions invisibles que determinen la nostra ecologia quotidiana) per a crear intervencions sobre infraestructures urbanes o escèniques per a generar espais de diàleg entre els col.lectius amb els que treballem i la societat.

 

Fent servir eines pròpies del gènere documental, el propi cos, i la paraula. La investigació en lesarts del moviment, i de la imatge. La indagació en les possibilitats que transgrediran les històries. La suposició d'allò encara no suposat.

 

El resultat d'aquests processos són experiències escèniques compartides en públic. A l'espai públic, en espais escenics convencionals o en espais no convencionals.

 

No puc evitar estar d'acord amb la idea que si canvia la infraestructura sobre la que se sustenta la macroestructura, aquesta també canviarà, per força. És per això que des de Teatre de la Comunitat, volem posar les nostres eines escèniques al servei de la visibilització, comprensió i crítica de les infraestructures, per posar el nostre gra de sorra en el canvi de la macroestructura cultural en la que vivim.

 

L'art escènic com a vehicle per a la transformació.

​