ESPAIS NO CONVENCIONALS

 

El treball de creació escènica en espais no convencionals o fer un ús no convencional de l'espai escènic és un dels eixos de la meva feina. M'interessa especialment com l'espai esdevé element dramatúrgic, oferint una relació determinada amb lxs espectadorxs, i una dimensió extra a la història compartida. 

​

Si volem que el teatre tingui una funció social ha de sortir de les sales, ha de transcendir la comoditat, ha de conquerir l'espai públic, els espais públics. 

​

A "BARCELONA (contra la paret)" convertim l'escenari en el lloc d'una festa que intèrprets i espectadorxs comparteixen, aquella festa que Barcelona podria ser, aquesta festa va n´èixer a la Plaça dels Comediants de Tàrrega. "Disseny HUG" va néixer al fred vestíbul del Museu del Disseny per a convertir-lo en un espai de trobada i abraçades. "LIFE (De cómo los árboles nos salvaron la vida)" era un recorregut pel Jardí Botànic de Barcelona, un bosc fictici, mentre la peça denunciava la pèrdua dels boscos originaris. A "Ragazzo" l'espai del públic estava permanentment il·luminat per mantenir-nos presents dins la història. 

​

​